Tècniques microquirúrgiques de reconstrucció

L’any 1994 neix una tècnica microquirúrgica anomenada DIEP que permet al cirurgià plàstic dotar a la pacient d’un pit el més semblant a la mama natural; amb el mateix color, tacte i evolució en el temps que el pit original.

Un pit que augmenta o disminueix de mida quan la pacient s’engreixa o s’aprima, la pell del qual tindrà un gruix i una textura pràcticament igual que la de la mama natural. Un pit que no necessita d’intervencions posteriors, ni retocs i que no interferiria en cap tractament oncològic que s’hagués de rebre, i que permetria a la pacient realitzar les activitats de la mateixa manera que ho feia abans, practicant fins i tot esports si així ho hagués fet o decidís fer.

El DIEP és una tècnica quirúrgica que permet trasplantar únicament pell i greix excedent de l’abdomen sense alterar la funció muscular de la zona. La vascularització del teixit trasplantat es realitza mitjançant uns vasos molt petits anomenats “perforants”. La seva dissecció és extremadament precisa i meticulosa per a obtenir uns resultats amb les mínimes seqüeles funcionals i amb el millor resultat estètic.

La zona de l’abdomen es tanca de la mateixa manera en que realitzaria una dermolipectomia abdominal estètica, intervenció en al que es busca l’efecte de ventre pla mitjançant l’eliminació del greix abdominal. El procés deixa intacte el múscul i els nervis abdominals. En evitar la pèrdua funcional del múscul, la pacient gaudeix de mobilitat i força total de l’abdomen, fet que li permetrà realitzar una vida completament normal.

La duració de la intervenció és d’unes 6 hores ja que tots els passos han d’executar-se amb la màxima precisió i cura. Malgrat el temps operatori, degut a que l’agressivitat quirúrgica és mínima per a la pacient, la recuperació postoperatòria és molt ràpida, les pacients estan ingressades un màxim de 4 dies i poden reincorporar-se a l’activitat ordinària al cap de 3 o 4 setmanes.

La reconstrucció de la nova areola-mugró es realitzarà a partir dels 3 o 4 mesos, un cop el teixit trasplantat estigui totalment desinflamat per obtenir, d’aquesta manera, una completa simetria amb la mama contralateral. Aquesta intervenció es realitzarà mitjançant anestèsia local i no requereix ingrés hospitalari.

Un pas més en la reconstrucció mamària. El SIEA no és altra cosa que un petit avançament en la forma de vascularitzar el teixit abdominal que trasplantarem per reconstruir la mama. Consisteix en aprofitar uns vasos superficials que, malauradament, tan sols existeixen amb una mida acceptable en un 30% de les pacients. Així doncs, les dones que poden beneficiar-se d’aquesta nova tècnica podran experimentar una reconstrucció mamària com la del DIEP però sense haver d’obrir la fascia muscular i, per tant, podrem reduir el temps operatori i minimitzar al màxim l’agressió anatòmica.

Mitjançant les tècniques de planificació preoperatòria amb imatge desenvolupades l’any 2003 pel Dr. Masià, podem saber abans de l’operació si la nostra pacient és candidata a la realització d’un SIEA o un DIEP. El domini de la tècnica quirúrgica i el coneixement preciós de l’anatomia fan que aquestes tècniques, en mans expertes com les del nostre equip, hagin reduït les possibilitats de complicacions a menys de l’1% amb una total optimització en la selecció de les pacients i l’adequació de la tècnica a realitzar.

A diferència de les reconstruccions amb penjalls TRAM, la utilització de les nostres tècniques de penjalls de perforants evitaran el sacrifici dels músculs abdominals, desapareixent el risc d’hèrnies, eventracions, debilitats abdominals, inflaments de paret abdominal i la pèrdua de funció muscular que limita a les dones sotmeses a aquest tipus d’intervencions agressives anatòmicament. De fet, la utilització dels vasos superficials en el SIEA permet evitar completament haver de tocar els músculs abdominals perquè els vasos emprats no viatgen a través del múscul. El vas que nodreix al teixit del baix abdomen és preservat i la pell i greix transferits són transformats en una nova mama.

De la mateixa manera que en el DIEP, l’extracció del teixit del baix abdomen deixa una fina cicatriu i deixa el contorn igual que si s’hagués realitzat una dermolipectomia abdominal estètica.

La durada d’aquesta intervenció és lleugerament inferior, unes 4 o 5 hores, i el post-operatori també s’escurça un dia (3-4 dies). Al cap de 2 setmanes de la intervenció, les pacients poden realitzar vida completament normal.

La restauració del complex mugró – areola és el pas següent. La cicatriu disminueix gradualment amb el temps. per a algunes dones la reconstrucció deixa el pit més ferm i amb una aparença més jove que el pit original.

Quan les pacients presenten un pit contralateral caigut o molt voluminós emprem tècniques quirúrgiques de simetrització mamària (elevació i reducció mamària) que solem realitzar en la mateixa sessió quirúrgica de la reconstrucció. D’aquesta manera, la pacient evita haver de passar 2 vegades pel quiròfan i sotmetre’s a anestèsia general.

Penjalls de perforants glutis (IGAP / SGAP):

Aquesta és una excel·lent opció per a dones que no tenen una quantitat suficient de teixit a l’abdomen per a la reconstrucció mamària. Utilitzant com a zona donant l’excés de greix i pell de la part superior o inferior de les natges.

La majoria de les pacients són bones candidates per a la utilització de la part superior d eles natges (SGAP) per a la reconstrucció mamària.

Depenent de la distribució del greix en la zona glútea utilitzarem la part superior (penjall SGAP vascularitzat amb l’artèria glútea superior) que ens oferirà un teixit adequat per a la nostra reconstrucció i, alhora, un efecte de lifting (elevació) de les natges. La cicatriu resultant es localitza en una zona que pot ser tapada amb la roba interior.

En aquelles pacients que tinguin un excés de teixit a la zona del plegament gluti, realitzarem un IGAP (penjalls vascularitzats a través de l’artèria glútia inferior). La cicatriu resultant s’amaga amb facilitat sota el plegament gluti.

Per l’SGAP emprem l’artèria glútia superior i per l’IGAP l’artèria glútia inferior. Tant l’SGAP com l’IGAP s’empren per a una reconstrucció unilateral o bilateral.

.

Penjall microcutani de gracilis:

Encara que sigui molt menys utilitzada, també hem de conèixer la possibilitat quirúrgica que ens ofereix la zona interna de les cuixes. En algunes dones que no tenen suficient teixit abdominal però que en canvi disposen d’un cert excés cutani i de greix en la part superior interna de les cuixes, podem extreure aquest teixit conjuntament amb el múscul gracilis. Aquest múscul és totalment prescindible en persones que no realitzan activitats d’alta demanda muscular en les extremitats inferiors.

La cicatriu resultant, s’intentarà amagar amb el plegament perineal i en certes pacients podem aconseguir fins i tot l’efecte estètic d’un lifting crural.

La durada d’aquesta tècnica és d’unes 4 o 5 hores i, com les altres, requereix d’una estada hospitalària d’uns 4 dies.