Implants mamaris | Reconstrucció mamària

La reconstrucció amb implants mamaris ofereix avantatges com la brevetat de la intervenció, la senzillesa tècnica i el fet que no produeix noves cicatrius. Malgrat tot, també presenta limitacions considerables.

Malgrat que es tracta d’una cirurgia ràpida, completar el procés de reconstrucció requereix un període força més llarg, ja que una de les tècniques més emprades, la de l’expansor, necessita uns mesos i diverses visites al metge per a preparar una segona intervenció quirúrgica en la que es realitza la reconstrucció definitiva.

Una segona limitació dels implants consisteix en que, a diferència dels teixits vius, els implants són elements aliens al cos humà i, alhora, elements artificials que pateixen un desgast. Això implica que en un futur pugui ser necessari un reemplaçament. La pacient necessitarà uns mesos per acostumar-se a l’implant i les sensacions que aquest genera a realitzar determinats moviments. No es tracta de sensacions doloroses, sinó de certa tibantor o lleugeres molèsties que fan que la pacient sigui conscient que el pit reconstruit no forma part del seu cos de la mateixa manera que la mama sana.

Encara que moltes dones puguin sentir-se satisfetes amb el resultat dels implants, aquests no tenen la mateixa forma, caiguda, moviment i evolució que la mama natural: són més ferms, pesats i solen mantenir-se així. De fet, amb el pas dels anys, l’implant acaba generant una asimetria entre els pits que sovint implica una cirurgia plàstica addicional. És a dir, l’implant és un element estàtic que no canvia ni evoluciona en sintonia amb els canvis i evolucions de la resta del cos femení.

Finalment, en algunes dones poden produir-se complicacions com la contractura capsular o la intolerància a l’implant.

Cal destacar, amb alguna excepció, que la comunitat científica està d’acord en que les tècniques de reconstrucció mamària amb implants estan desaconsellades en pacients que han rebut radioteràpia.

Implants directes

Tècnica que pot aplicar-se a algunes dones de pit poc voluminós i que tinguin suficient pell i una estructura toràcica adequada per acollir un implant directe durant la reconstrucció, sense haver de recórrer després a mètodes d’expansió o a la cirurgia per a reemplaçar aquest implant per un altre.

Implantes de tipus expansor

Tècnica que requereix l’ús d’expansors en un primer moment. L’expansió consisteix en dilatar la pell i el teixit cel·lular subcutani (de la zona del tòrax) a través d’un implant que permeti ser reomplert i que es va omplint progressivament en les visites ambulatòries (sense ingrés) fins a aconseguir l’espai necessari per a albergar una pròtesi definitiva.

El primer pas d’aquesta intervenció consisteix en crear un espai més gran sota el múscul pectoral per col·locar-hi l’expansor, que actua com una mena d’implant temporal. Aquest implant incorpora una vàlvula que, mitjançant una petita punxada indolora, permet administrar a través de la pell el sèrum salí que omple la pròtesi.

Després, l’expansor es va inflant progressivament amb sèrum salí durant diverses setmanes (entre 4 i 6 mesos) per crear un espai sota la musculatura que tingui la mida suficient per albergar l’implant de la forma més natural possible i reproduir, així, la forma de l’altra mama.

Un cop finalitzat el procés d’expansió de forma satisfactòria, cal deixar passar unes setmanes perquè l’implant i la pell s’assentin abans de substituir aquesta pròtesi temporal per la definitiva. A partir d’aquest moment, es realitza una segona intervenció per substituir l’expansor per l’implant final i de volum fixe.

Implants tipus Becker

Tècnica que només s’empra en un número limitat de pacients i en contextos en els que els recursos econòmics per a la reconstrucció mamària estan altament limitats. Són pròtesis que permeten un cert grau d’expansió dels teixits del tòrax però que, un cop han assolit el volum necessari per restaurar la forma de la mama, no es canvien ni es substitueixen, sinó que queden de forma definitiva a la pacient. La part negativa d’aquest implant és que ofereix resultats estètics força pobres, sobretot pel que fa a la forma de la mama. A més, amb el temps, pateixen un desgast i corren el risc de perdre volum a mesura que van perdent el farciment de sèrum fisiològic infiltrat.